Resultats de la cerca frase exacta: 51

Diccionari de la llengua catalana
41. taló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calçat per alçar-lo. Portar talons alts, baixos. Talons Lluís XV. Part posterior, blana, de la peülla del cavall, de la vaca, etc. Part inferior i posterior de certs objectes. El taló d'una arada. Extrem inferior de l'arc d'alguns instruments cordòfons, la part més [...]
42. teu [o teua]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tu, pertanyent a tu. El teu germà. Aquesta vaca no és teva. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de tu. Prop teu. la teva La teva voluntat, la teva opinió, el teu interès, etc. Tu fes la teva i no et fiquis [...]
43. bou 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser certes coses possibles o passadores perquè hom no mira prim, no s'hi mira gaire. perdre bous i esquelles Perdre-ho tot. Carn de bou o de vaca. Avui venien el bou molt bé de preu. Festes populars de joc amb un o més bous. Avui fan bous. Crustaci decàpode marí i [...]
44. sec 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
són secs. Les avellanes són fruites seques. Figues seques. Pastes seques. Tenir la boca seca. Tenir els ulls secs. Que se li ha retirat la llet, s'aplica a les vaques, a les ovelles, etc. Una vaca seca. Molt magre, que té molt poca carn o molt poc greix. És un home alt i sec [...]
45. rendiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rendir o de rendir-se; l'efecte. Fatiga, cansament. Ahir vam treballar quinze hores seguides i avui encara ens dura el rendiment. Profit que algú o alguna cosa dona. Una vaca de molt rendiment. Retribució que hom percep per un capital invertit. El rendiment dels actius [...]
46. barba 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tal·lus fruticulós, que penja dels troncs i de les rames dels arbres formant barbes, de color groc pàl·lid o grisenc. barba de vaca Rizomorfs d'un bolet, l'alzinoi, en forma de cordons negres ramificats, que penetren sota les escorces i destrueixen les arrels de molts arbres.  [...]
47. llengua
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ofioglossals, formada per una part aplanada, lanceolada, i una espiga d'esporangis (Ophioglossum vulgatum). llengua de vaca Buglossa. llengua rodona Aristolòquia. llengua de bou Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, de barret carnós, irregular, de color blanquinós o groc [...]
48. pota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarg i hirsut, disposades en verticils molt densos, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental (Leonotis leonurus). pota de vaca Arbre del gènere Bauhinia, de la família de les cesalpiniàcies, de poca alçada, de fulles dividides en dos lòbuls, flors [...]
49. orella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase Trompeta 3 1. orella de burro Gírgola 1. orella de burro Trompeta 3 1. orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill Tassa de bruc. orella [...]
50. bolet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus). bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2. bolet de vaca Bolet de l'ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color [...]
Pàgines  5 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>